La jornada “Big data i salut” presenta a Reus projectes punters a Catalunya

El proper 26 de febrer, l’Auditori de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus acollirà la jornada Big data i salut, organitzada per aquest centre sanitari, per l’Hospital Universitari (HU) Institut Pere Mata i per l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), amb la col·laboració de l’Ajuntament de Reus.
 
L’objectiu de la jornada és donar a conèixer el big data (el tractament de grans volums de dades) i les seves possibles aplicacions al món sanitari i a la recerca, a partir de diverses experiències i projectes que s’estan treballant al país. La jornada vol donar una visió positiva de l’ús i del tractament de les dades de salut per a la investigació i per a la pràctica clínica, amb el convenciment que és absolutament compatible amb un alt nivell de protecció i d’anonimització.
 
Durant la presentació de la jornada el director de l'IISPV, Oriol de Solà, ha remarcat que les experiències que es mostraran a la jornada posen en evidència que el sistema sanitari ja disposa de un gran volum de dades i que el seu aprofitament per a la recerca permet millorar la pràctica assistencial i l'atenció als pacients i als ciutadans. També ha dit que el big data aboca la societat a fer un debat sobre fins a quin punt està disposada a cedir i relacionar les dades, la qual cosa deriva en la necessitat que la societat es doti d'un govern de les dades per a què el ciutadà no tingui por de l'ús de les seves dades. "El big data està aquí per quedar-se, ha dit, i la societat ha de fer una reflexió de fins a quin punt vol connectar les dades.
 
De Solà també ha fet esment al fet que Catalunya està més avançat que altres països europeus en les bases de dades sobre salut, gràcies a la recepta electrònica i a la història clínica electrònica.
 
Per la seva banda, la Elisabet Vilella, directora de Recerca de l'HU Institut Pere Mata ha explicat que el big data permet fer estudis sobre la realitat del que fan les persones quan han de seguir un tractament, per exemple, que permet obtenir uns resultats en la recerca molt més precisos i amplis, ja que fins ara els estudis de recerca són molt acotats i amb mostres generalment petites de població. Vilella també ha dit que "el big data permet també tenir informació de com funcionen els equips assistencials i com poden millorar". Vilella, però, també ha fer referència que un dels problemes del big data en salut és com mostrar les dades per a què no es puguin identificar les persones i que l'anonimat sigui total.
 
El director de recerca de l'HU Sant Joan de Reus, Lluís Masana, ha felicitat l'Institut Pere Mata per la iniciativa d'organitzar la jornada que considera que "obrirà els ulls a molta gent, ja que el big data permet obtenir respostes molt immediates per millorar l'atenció al ciutadà, ja que prové de l'anàlisi de les dades reals", que es recullen diàriament cada cop que un ciutadà utilitza un recurs sanitari (ambulatori, hospital, farmàcia, etc).
 
Masana també ha dit el cost més important del big data són les bases de dades, però aquestes bases de dades ja existeixen. "El segon pas és saber qui és l'amo de les bases de dades per a què es puguin fer servir". "El big data està naixent i ara estem posant les seves bases", ha comentat.
 
Pel que fa al contingut de la jornada, a continuació s'exposa un resum dels diferents projectes que es presentaran:
 
Les ponències s’obriran amb una xerrada de Pau Agulló, managing director de l’empresa especialitzada en big data Kernel Analytics, titulada De què parlem quan diem big data?. Agulló tractarà sobre els avenços tecnològics que permeten cada cop més tractar grans volums de dades, i farà èmfasi en què el big data pot fer útils totes aquestes dades, tant internes com externes, i ajudar-nos a prendre millors decisions, tant tàctiques com estratègiques, en àmbits tant diversos com el màrketing, la logística, la gestió de riscos, entre molts d'altres. 

A continuació, la directora de Recerca de l’HU Institut Pere Mata, Elisabet Vilella, i el director de l’àrea de Docència i Innovació de la mateixa institució, Joan de Pablo, exposaran el procés de creació de la Plataforma Tarragona Salut Mental, un projecte que s’està treballant des de l’Institut Pere Mata com una eina per donar resposta segura i sostenible a l’estudi de les dades acumulades en l’entorn de la història clínica electrònica de salut mental. L’objectiu és afavorir millores a tots els nivells de l’atenció a la salut mental.

Per la seva banda, el director d’Organització de Sistemes d’Informació de SAGESSA, Eduard Gil, en la seva intervenció “Maximitzant l’impacte de les dades de Salut”, exposarà la importància del web de dades enllaçades, que transforma la web en una gran base de dades distribuïda. El potencial del web de dades  resideix en la participació a gran escala de nombroses persones i organitzacions en la publicació sistemàtica de dades a la Web , seguint les bones pràctiques de Linked Data. Un exemple d’això és la biomedicina, on l'establiment d'un conjunt de principis per al desenvolupament de representacions del coneixement i vocabularis comuns està permetent crear aplicacions interoperables en aquest àmbit biomèdic.

Ramon Maspons, de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), exposarà el projecte del departament de Salut VISC+, que vol relacionar la informació de salut que es genera a Catalunya d’una manera totalment anonimitzada i segura per tal d’impulsar i facilitar la recerca, la innovació i l’avaluació en l’àmbit de la salut. VISC+ està orientat als investigadors dels centres de recerca públics de Catalunya, per facilitar la seva tasca de recerca i, alhora, vol augmentar la qualitat sanitària i millorar la capacitat d’avaluació del sistema sanitari i la presa de decisions.

També s’explicarà el projecte Help4Mood. El seu objectiu és crear una eina de suport al tractament de la depressió mitjançant el seguiment del pacient durant les seves tasques diàries amb una sèrie de sensors no intrusius. La informació que recullen els sensors es processa i, a través d’un agent virtual, el pacient rep instruccions i recomanacions que l’ajuden en el suport de la seva malaltia. Un exemple és posar sensors al llit de la persona a casa seva i si es detecta que està molta estona estirat i més hores del que seria habitual, es podria deduir que la persona amb depressió està recaient en la malaltia, i es pot fer una intervenció més immediata. Aquest projecte està finançant pel 7è Programa Marc de la UE, i s’han fet diferents experiències pilot del sistema a Escòcia, Cluj-Napoca i Barcelona. Farà l’exposició del projecte Sergi Figuerola, director de Tecnologia i Innovació de la Fundació i2cat.
 
L’especialista en big data Xavier Constant, parlarà sobre V de Velocitat, per presentar un cas real d’analítica que està portant a terme l’Institut Català de la Salut, en què de forma no intrusiva s'agafa la informació del que està passant als sistemes assistencials per poder elaborar informes en temps quasi real. Aquest és un exemple que big data no només es refereix a grans volums de dades sinó també a la velocitat en què som capaços de processar-les per disposar de les dades més recents alhora de prendre decisions.
 
Per la seva banda, Antoni Masi, del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (Institut Català de la Salut) en la seva ponència Big data en l’entorn sanitari tractarà sobre els treballs que està realitzant l’Institut Català de la Salut per poder disposar de la informació en temps real i poder creuar diferents fonts d’informació amb un gran volum de dades. Els primers resultats d’aquest treball és poden veure amb el nou quadre de comandament i amb la visualització de mapes interactius.
 
Per últim Bonaventura Bolíbar, director científic l'Institut d'Investigació en Atenció Primària (IDIAP) Jordi Gol tractarà sobre La base de dades SIDIAP: com donar valor a les dades clíniques per a la recerca. El  Sistema d’ Informació per al Desenvolupament de la Investigació en Atenció Primària (SIDIAP), és una base de dades generada per l’IDIAP Jordi Gol i l’ ICS amb dades provinents de la història clínica informatitzada de l’ICS (eCAP). El seu objectiu és proporcionar informació vàlida i fiable per a la recerca en Atenció Primària i amb les màximes garanties de seguretat i confidencialitat.
 
En aquests moments, el SIDIAP disposa d’informació individualitzada i anonimitzada d’uns 5,8 milions de ciutadans (80% de la població catalana). A més, el SIDIAP permet creuar dades amb altres bases de dades de Catalunya, com per exemple amb informació sobre els ingressos als hospitals catalans.
 
Actualment el SIDIAP participa en uns 70 projectes nacionals e internacionals de recerca. Un d’aquests projectes és l'estudi COLGE (“Estudio epidemiológico de la hipercolesterolemia de origen genético”), en col·laboració amb la Xarxa d'Unitats de Lípids i Arteriosclerosi de Catalunya. L'estudi té els següents objectius:
 
1.      Estimar la prevalença de "possible hipercolesterolèmia familiar (HF)" en la població major de 8 anys a Cataluña.
2.      Descriure les característiques demogràfiques, clíniques i els tractaments farmacològics dels pacients amb possible HF.
3.      Estimar la incidència d’events cardiovasculars en el seguiment dels participants amb possible HF des del diagnòstic i determinar l’increment de risc de malalties cardiovasculars que aquests pacients tenen en comparació amb la població general.